Borja Colón. Cap del Servei d’Administració i Innovació Pública de la Diputació de Castelló.

Fa ja algun temps el company Alorza va publicar una magnífica entrada sobre “el full de ruta del govern obert: una espiral logarítmica”que podeu trobar AQUÍ, però hi havia alguna cosa que no em quadrava, el mateix que no quadra en aquest tema des de ja fa alguns anys, tants com els que porto ficat en això de la innovació i en les polítiques públiques vinculades al que hem anomenat “Govern Obert”, referint-me a transparència, participació, l’impuls de les dades obertes o la rendició de comptes. I és que crec que hi ha un element que a parer meu donem per descomptat i que no podem ignorar, com és l’escàs compromís de la societat amb els valors que inspiren a l’esmentat Govern Obert. I m’explico.

La qüestió fonamental és, des del meu punt de vista, que per molts esforços que fem per definir -o redefinir- el model de Govern Obert i tots els valors i principis vinculats a aquest, no tindran pràcticament cap efecte si no som capaços d’aconseguir que la societat se senti identificada personal i gregàriament amb aquests, des del principi, des del bressol.

Potser hauríem de tornar rellegir a R. Inglehart i comprendre la importància que té la socialització primària, orientant l’educació a les escoles cap a un canvi de valors en favor d’aquesta transparència, participació o rendició de comptes tan desitjats. Ell ja ho va deixar escrit durant la dècada dels anys 90, “el reemplaçament generacional ens dóna l’oportunitat de convertir a les societats modernes en societats més post materialistes amb un clar interès en la política i en la participació ciutadana”.

En altres paraules, que si a la societat no li “neix” abraçar el paradigma del Govern Obert potser sí que podem invertir, literalment, en educar-la perquè el coneguin, ho comprenguin i, finalment, el valorin i demandin.

D’altra banda, crec que hem menyspreat el valor de la innovació pública com a veritable ancoratge ideològic d’aquest Govern Obert, en la mesura en què tal com estan les coses, a banda d’aportar “idees noves, que puguin ser implementades i generin valor social”, la innovació pública, té la virtut d’acostar realitats entre l’Administració i el ciutadà, entre les demandes d’aquests i les polítiques públiques que aquella pretén impulsar…i què és això sinó Govern Obert?

Ho ha dit Carles Ramió i ho ha comentat en moltes ocasions Xavier Marcet, són temps difícils per a l’administració pública, que no han de combatre’s només amb principis i valors, sinó més aviat amb idees clares i precises que posin al lloc que els correspon a les Administracions del segle XXI. La innovació pública ataca al desencant social, sedueix els interessos ciutadans i fa que el nostre rol com a intermediaris es converteixi en l’autèntic valor afegit de la prestació dels serveis públics.Es podria dir, llavors, que la innovació pública és, a més, la taula de salvació del Govern Obert.

Per tant, malgrat que ens costi entendre-ho i relacionar-ho, està a les nostres mans que a través de la innovació– o millor dit – a través de les innovacions concretes, tornéssim a connectar amb la gent i féssim que participi, que estigui interessada en els nostres portals, que ens avaluï, que s’interessi per les nostres accions, i només així tindrem alguna possibilitat de que no s’incrementi la distància que actualment separa a les institucions de la societat a la qual governen.